Inspirat per artistes com Abel Azcona o Pilar Albarracín, vaig començar a pensar com podria traduir aquesta idea a una proposta pròpia. A partir d’aquí, vaig gravar una sèrie de situacions en què em trobava amb coses que em disgusten. Aquest registre no només serveix com a mostra de disconformitat, sinó que acaba funcionant com un retrat indirecte de qui soc. Gravar allò que no m’agrada és, d’alguna manera, construir-me a partir del qui sòc. I aquí és on la repetició pren mês empempta com més ho faig, més clar es dibuixa el meu perfil, com si la constància en el gest configurés la meva identitat.

Em considero una persona bastant crítica amb el meu entorn i sé que sempre apareixeran noves situacions que em faran repetir el gest. Això em porta a veure la performance com una acte rutinari que reflecteix el pas del temps a través de mi i les pròpies contradiccions i malestars. És interessant pensar si aquest gest, repetit en diferents contextos, pot arribar a tenir un valor simbòlic propi, fins i tot reconeixible per altres.

Aquest projecte em planteja una pregunta essencial: fins a quin punt la repetició pot construir un relat sobre nosaltres mateixos? I si el que grava deixa de ser només document per convertir-se en expressió?

Tinc ganes de continuar aquesta exploració i veure com evoluciona.

Video#003 Performance

— A-Kuban A.