Publicat per 
Debat0el “Vértigo: selfie.” Selfies de mis enfermedades, uno.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Úrsula Bischofberger Valdes
Publicat per
Publicat per
Debat0el Pintadas en un puente de la autovía
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Expropiación
- Guillem Alfonso-Kuban Alocen says:
Mi gran compañera,
Úrsula! Siempre tan brillante, tan intensa, tan profunda… tan Úrsula. Solo a ella se le ocurre empezar hablando de El corazón de las tinieblas para acabar analizando el vértigo matutino causado por dormir sin almohada. Una genia. Un faro de sabiduría rodeado de plátanos malditos y jerbos neuróticos.
Porque claro, ¿quién necesita una resonancia cuando puedes culpar a la disposición de tu cráneo en la cama?
Y de paso, le das un repaso a Marx, Freud, la bomba atómica y la revolución neolítica. Todo en un desayuno. Úrsula no te da una teoría, te la cocina, te la sirve y te dice que la mezcles con cúrcuma porque Uma Naidoo lo recomienda.
Y ojo, que no es solo profundidad, es estilo. Ella no critica el capitalismo como cualquiera, no. Ella lo llama “la historia de la expropiación”, que suena más fino, más cool, más Ursula. Porque ella no escribe, pontifica.
Lo mejor de todo es esa mezcla entre apocalipsis y tutorial de cocina: el mundo se desmorona, el ser ha sido expropiado, Freud está obsoleto…. Es como si Nietzsche hubiese tenido un canal de YouTube con recetas anticolonialistas.
Así que nada, otra joyita de mi gran compañera. La única capaz de encontrar el sentido de la vida en una pintada de la M-30 y convertirlo en tratado filosófico.
Gracias, Úrsula, por estar en clase, por no tener miedo a traer siempre polémica (¡que me encanta!) y por hacer que me lo pase genial leyendo tus artículos y empujandome a ser mejor. ¡No cambies nunca!
Guillem A.K. - Úrsula Bischofberger Valdes says:
Muchas gracias, Guillem. Como puedes imaginar, te he contestado con todo detalle e incluso con mapa conceptual y aportando materiales de la ESHT, donde mi maravilloso profesor y buenísima persona Mario nos enseñaba.
Espero que mi esencia “ursulil” no se diluya de cansancio con los años… y que la tuya se te reconcentre para que, cada día, seas un poco más Guillem que ayer y un poco menos que mañana.
Un abrazo!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el Constelación colectiva. Documentos fuente que configuran la constelación colectiva
- Úrsula Bischofberger Valdes says:
Hola, companys.
Primer un comentari personal i després un institucional.Us vull comentar que he treballat molt a gust amb vosaltres. Ha estat una experiència bonica la del grup CrearCaos que hem constituït, sobretot per les sorpreses. Dos-cents missatges, cap, hores intempestives, meetings amb moto, vídeos imprevisibles, escoltar el company parlant anglès i anglesos “de veritat”. Un plaer conviure amb tu, Guillem, no només per la teva facilitat de paraula escrita sinó també per la sincera empatia que mostres i com dissols els frecs que, amb tu, es queden gens.
Dentre totes les sorpreses que m’he portat, la millor, sens dubte, és la seguretat visual, el bon estil i format, el sentit estètic de Marina muntant el vídeo final. Ai, em quedo amb les ganes de muntar altres rellotges encarnats de temps i el procediment de creació d’arxius font performatius i muntatge posterior amb un fil argumental trencat m’ha semblat molt fructífer. Us poso això en català i la crítica institucional en anglès…
The introductory collective performance work by Marina Ordóñez Brumos, Guillem Alfonso-Kuban Alocen, and myself could be characterized in different ways, but I will develop this critique by focusing on three adjectives.
Friendly. Starting from the idea that BDSM attitudes are appropriate for a fictional setting, but not for performance art, where the action is real, I could say that I’m very glad I didn’t cut my stomach with a razor or injure myself with whiplash, etc. It was a work that developed on its own: Marina liked it from a distance, Guillem immediately made conceptual contributions, and I loved reflecting on it during those weeks when I neglected my other subjects.
Clean. It was a project that facilitated the difficult virtual coordination of people who had the merit of combining work and studies in a project whose simplicity did not prevent a sufficiently complex yet intelligible final result. It’s worth noting that this was the first time they worked together. You could say they were dancing to the same beat, which is commendable.
Without scientific advice (it couldn’t have been ACTS), but at the same time serene. I say serene because solitude always seems pejorative, but it’s a project for which, as I said, I wrote to some scientists asking for advice during the initial stages (who didn’t respond). We tried to reach conceptual agreements, but there was no way to agree on definitions. Consequently, it was a veritable constellation of three stars, each rotating in its own space, but all three in harmony… and the sun of science didn’t shine on us. Once again.
In conclusion: a project that, as we’ve repeatedly said, developed quite unpredictably, but, like Shakespeare’s play, there was a method to the madness. Isn’t that art? - Úrsula Bischofberger Valdes says:
He pensat que si voleu diem al professor que la següent performance la fem col·lectiva també. Voleu?
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el La persona como hito, la identidad como punta de iceberg
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el El tiempo aún sin título- performance colectiva
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el The queer nation manifesto. Fragmentos originales.
- Guillem Alfonso-Kuban Alocen says:
Com sempre, la màgica Úrsula portant-nos una mica de política sobre la taula! I la veritat és que m’encanta que ho facis, perquè aquestes preguntes són necessàries i cal fer-les constantment. El queer nation manifesto planteja una crítica molt moderna per la época que encara ressona avui, si , però de quina manera?
El que dius sobre ‘el miedo que prevalece en todos y en todo’ em recorda molt a la idea de constància. Així com el temps ens imposa unes rutines i patrons, també ho fa el sistema social en el què vivim. Al final, la repetició no només és un gest físic o artístic, sinó també un mecanisme de poder.
I aquí és on em sembla important la teva pregunta: Qui s’atreveix a fer-se públic en aquest context? Crec que la performance i l’art, en general, són formes de mullar-se en tot tipus d’aspectes.
Tinc molta curiositat per saber què faries tu si tinguessis tot el poder per cambiar les coses. En tot moment em semblaria interessantíssim. Fins i tot com a projecte.Estic molt agraït de tenir a classe gent com tú!
Gràcies
Alfonso-Kuban
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Erradicar prejuicios y desestigmatizar el BDSM
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Claire Bishop (2012) Performance delegada: autenticidad subcontratada
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
¡Madre mía, esto es una declaración de amor y una bofetada a la idea de “sentar cabeza”!
Me siento muy identificado en algunos de tus sentimientos en las asignaturas de inglés.
Has hecho de un apunte académico una especie de manifiesto punk-filosófico. Entre estropajos, guantes de vinilo y Goya repartiendo garrotazos, no sé si estás denunciando al sistema o montando una performance.
Y me encanta.
Solo te falta un:“¡Abajo el adultismo, viva el Spanglish postmoderno!
Así que nada, bien por ti. Sigues en esa clase de inglés y acabas liderando una revolución cultural desde el campus.
Así emopezaron algunos de tus ídolos.
Alfonso-Kuban