Debatcontributions 1el Que soy humo, me dice un anónimo (que será “fuego”, sin duda)
Guillem Alfonso-Kuban Alocen says:
Visibilitat: Públic
Coneixent -nos ja una mica crec que has aconseguit capturar molt bé aquesta tensió visceral i crua que caracteritza el teu estil. El tema de degollar la gallina, com ho presentes, és una imatge potent i inquietant, però alhora molt eficaç per transmetre la teva crítica . És una metàfora visualment impactant, que ens obliga a rivalitzar a una realitat que m’inquieta i pertant m’interesa saber on por arribar. M’agrada com jugues amb els límits entre l’art, la brutalitat i la crítica social, sense por a l’efecte que pugui causar en el públic. És un art directe, provocador, però profundament reflexiu.
M’ha recordat molt les obres d’Abel Azcona, com “La caverna” o “El sacrificio” (on també explora temes de violència i corporalitat com a forma de reflexió social com tú).
M’agradaria veure com desenvolupes aquesta meravella.
Sempre atent,
Guillem
Es que me río yo sola viéndome, jajajajaja, limpiándole el polvo a la calle. Jejeje. Lo malo que ahora a ver qué hago.
Y hasta hubo un chico que me contestó y me dijo que no me dedicara a esa faena, creo recordar, por si le rayaba el coche. Claro que le expliqué que es como un teatro lo de las performances… (Ya sé que no, pero para que me entiendan; no puedo desplegar mi saber teórico en el chat del vídeo.) Tuve más de quinientas visualizaciones… ¡Un éxito brutal! Sin aparatos y sin extras. Y lo que es mejor: sin sangres, sin cuchillos y sin velas, sin dramatismo y sin ninguna solemnidad. A ver si puedo seguir así… Porque, para dramas, aquí me hinché literalmente a llorar, y en forma canónica de canon.
No sé si podría considerarse performativo ese canon, que a mí me encanta, aunque creo que soy la única. Me encanta el hilo de llanto que me monto al final… Pero sufrir, sufro. Vamos, vamos, que prefiero mil veces hacer limpieza a que se me rompa el amor en canon. Qué gritos, qué crujidos… y qué de tó, tan agobiante. Parece que el agobio es mi especialidad.
En fin, creo que mejor oír a Nina Simone para recargar pilas.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Coneixent -nos ja una mica crec que has aconseguit capturar molt bé aquesta tensió visceral i crua que caracteritza el teu estil. El tema de degollar la gallina, com ho presentes, és una imatge potent i inquietant, però alhora molt eficaç per transmetre la teva crítica . És una metàfora visualment impactant, que ens obliga a rivalitzar a una realitat que m’inquieta i pertant m’interesa saber on por arribar. M’agrada com jugues amb els límits entre l’art, la brutalitat i la crítica social, sense por a l’efecte que pugui causar en el públic. És un art directe, provocador, però profundament reflexiu.
M’ha recordat molt les obres d’Abel Azcona, com “La caverna” o “El sacrificio” (on també explora temes de violència i corporalitat com a forma de reflexió social com tú).
M’agradaria veure com desenvolupes aquesta meravella.
Sempre atent,
Guillem